{"id":3889,"date":"2020-12-08T23:31:11","date_gmt":"2020-12-08T22:31:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.formientu.com\/?p=3889"},"modified":"2020-12-08T23:31:11","modified_gmt":"2020-12-08T22:31:11","slug":"un-poema-de-nora-albert-traduciu-al-asturianu-por-aymara-gonzalez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.formientu.com\/formientudixital\/torna\/un-poema-de-nora-albert-traduciu-al-asturianu-por-aymara-gonzalez\/","title":{"rendered":"Un poema de Nora Albert traduc\u00edu al asturianu por Aymara Gonz\u00e1lez"},"content":{"rendered":"
Ufrimos un poema de Nora Albert traduc\u00edu dende’l catal\u00e1n al asturianu por Aymara Gonz\u00e1lez.<\/p>\n
Nora Albert<\/strong> ye’l nomatu lliterariu d\u2019Helena Alvarado i Esteve, fil\u00f3loga, ensayista y traductora. Caderalga de Llingua y lliteratura catalanes trabay\u00f3 nel Institut Verdaguer de Barcelona y n’Eivissa na Universitat de les Illes Balears. Con estudios de Belles Artes, fixo incursiones, n’especial, nel mundu de la imaxe (fotograf\u00eda, Premi Campoamor; videu: Tres mirades per a un quadre<\/i>. Fons art\u00edstic de LA CAIXA). Gan\u00f3 premios lliterarios, ente los que destaquen el Mots i brases\u00a0<\/i>(premi Lambda, 2004, Ed.Brosquil) y Tentacles del cel<\/i> (premi Baladre, 2007), asina como Punta Galera<\/i>\u00a0(premi Vall de S\u00f3ller, 2012),\u00a0Fr\u00e0gils Naufragis<\/i> (Vila de Benissa, 2014) y Lletra menuda<\/i>\u00a0(II Premi Ciutat d’Eivissa 2014).<\/p>\n A los cientos y cientos de muyeres asesinaes<\/i><\/p>\n Por favor, nun abras la puerta.<\/i><\/p>\n Que la to llercia xabaz<\/p>\n nun te faiga la v\u00edctima setenta y tres<\/p>\n d\u2019angua\u00f1o.<\/p>\n Que\u2019l to piadosu perd\u00f3n<\/p>\n nun seya la f\u00fanebre noticia<\/p>\n qu\u2019entame’l d\u00eda.<\/p>\n Que morrer nun seya\u2019l tr\u00e1nsitu<\/p>\n d\u2019un protagonismu que nun vivir\u00e1s.<\/p>\n Como desaprender tantos a\u00f1os<\/p>\n d\u2019Eva o Maria,<\/p>\n como desaprender l\u2019amor rom\u00e1nticu,<\/p>\n la trampa nos llabios, el placer d\u2019adelantu,<\/p>\n memoria de la nueche<\/p>\n fumu y fr\u00edu<\/p>\n a martellaes de silenciu.<\/p>\n Ayuri del claror de los soles lluc\u00edos<\/p>\n y de los suelos encadenaos<\/p>\n hai una casa ensin puertes,<\/p>\n la cadencia d\u2019una resplandida foguera encesa,<\/p>\n otres voces, otros amores,<\/p>\n nel coral del mediud\u00eda.<\/p>\n Que torne a ser de to<\/p>\n la pallabra restituyida, la proscrita.<\/p>\n El to pr\u00edncipe azul, dende agora<\/p>\n yes tu.<\/p>\n Nora Albert<\/i><\/b><\/p>\n <\/p>\n Als centenars i centenars de dones assassinades<\/i><\/p>\n Sisplau, no obris la porta. \/ Que la teva salvatge por \/ no et faci la v\u00edctima setanta-tres d\u2019enguany. \/ Que el teu piad\u00f3s perd\u00f3 \/ no sigui la f\u00fanebre not\u00edcia \/ que enceti el dia. \/\u00a0 Que morir no sigui el tr\u00e0nsit \/ d\u2019un protagonisme que no viur\u00e0s. \/ Com desaprendre tants anys d\u2019Eva o Maria, \/\u00a0 com desaprendre l\u2019amor rom\u00e0ntic, \/ el parany als llavis, el plaer a la bestreta, \/ mem\u00f2ria de la nit \/ fum i fred \/ a martellades de silenci. \/ M\u00e9s enll\u00e0 del fulgor dels s\u00f2ls lluents \/ i dels sostres engrillonats \/ hi ha una casa sense portes, \/ la cad\u00e8ncia d\u2019una f\u00falgida foguera encesa, \/ altres veus, altres amors, \/ al cor del migdia. \/ Que torni a ser teva, \/ la paraula restitu\u00efda, la proscrita. \/ El teu pr\u00edncep blau, des d\u2019ara, \/ ets tu.<\/p>\n \n Traductora<\/strong><\/em><\/p>\n Aymara Gonz\u00e1lez Montoto<\/strong> (Llanes, 1994) ye traductora, int\u00e9rprete y fil\u00f3loga romanista pola Universid\u00e1 de Salamanca. Siempre guet\u00f3 aplicar la so formaci\u00f3n a la situaci\u00f3n del asturianu, y poro, decidi\u00f3 especializase en lling\u00fces minorizaes. Por mor d\u2019ello, tien collaborao con instituciones catalanes como\u2019l Departament de Cultura de la Generalitat, el CIEMEN y l’Institut Ramon Llull tanto en formaciones como n\u2019eventos de calter internacional.<\/p>\n Angua\u00f1o collabora coles revistes La Sidra y SAL\u00dadable y tien una cuenta d\u2019Instagram (lardellibros) onde fala de lliteratura y escritura n\u2019asturianu. Ta trabayando na torna de dellos cl\u00e1sicos al asturianu que, pa bien ser, saldr\u00e1n l\u2019a\u00f1u que vien.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ufrimos un poema de Nora Albert traduc\u00edu dende’l catal\u00e1n al asturianu por Aymara Gonz\u00e1lez. Nora Albert ye’l nomatu lliterariu d\u2019Helena Alvarado i Esteve, fil\u00f3loga, ensayista y traductora. Caderalga de Llingua y lliteratura catalanes trabay\u00f3 nel Institut Verdaguer de Barcelona y n’Eivissa na Universitat de les Illes Balears. Con estudios de Belles Artes, fixo incursiones, n’especial, […]<\/p>\n","protected":false},"author":74,"featured_media":3890,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[44,78],"tags":[],"yoast_head":"\n