Formientu dixital

Un poema de Nora Albert traducíu al asturianu por Aymara González

Ufrimos un poema de Nora Albert traducíu dende’l catalán al asturianu por Aymara González. Nora Albert ye’l nomatu lliterariu d’Helena Alvarado i Esteve, filóloga, ensayista y…

Aymara González Montoto 8 d'avientu de 2020 · 3 min de llectura

Ufrimos un poema de Nora Albert traducíu dende’l catalán al asturianu por Aymara González.

Nora Albert ye’l nomatu lliterariu d’Helena Alvarado i Esteve, filóloga, ensayista y traductora. Caderalga de Llingua y lliteratura catalanes trabayó nel Institut Verdaguer de Barcelona y n’Eivissa na Universitat de les Illes Balears. Con estudios de Belles Artes, fixo incursiones, n’especial, nel mundu de la imaxe (fotografía, Premi Campoamor; videu: Tres mirades per a un quadre. Fons artístic de LA CAIXA). Ganó premios lliterarios, ente los que destaquen el Mots i brases (premi Lambda, 2004, Ed.Brosquil) y Tentacles del cel (premi Baladre, 2007), asina como Punta Galera (premi Vall de Sóller, 2012), Fràgils Naufragis (Vila de Benissa, 2014) y Lletra menuda (II Premi Ciutat d’Eivissa 2014).

A los cientos y cientos de muyeres asesinaes

Por favor, nun abras la puerta.

Que la to llercia xabaz

nun te faiga la víctima setenta y tres

d’anguaño.

Que’l to piadosu perdón

nun seya la fúnebre noticia

qu’entame’l día.

Que morrer nun seya’l tránsitu

d’un protagonismu que nun vivirás.

Como desaprender tantos años

d’Eva o Maria,

como desaprender l’amor románticu,

la trampa nos llabios, el placer d’adelantu,

memoria de la nueche

fumu y fríu

a martellaes de silenciu.

Ayuri del claror de los soles llucíos

y de los suelos encadenaos

hai una casa ensin puertes,

la cadencia d’una resplandida foguera encesa,

otres voces, otros amores,

nel coral del mediudía.

Que torne a ser de to

la pallabra restituyida, la proscrita.

El to príncipe azul, dende agora

yes tu.

Nora Albert

 

Als centenars i centenars de dones assassinades

Sisplau, no obris la porta. / Que la teva salvatge por / no et faci la víctima setanta-tres d’enguany. / Que el teu piadós perdó / no sigui la fúnebre notícia / que enceti el dia. /  Que morir no sigui el trànsit / d’un protagonisme que no viuràs. / Com desaprendre tants anys d’Eva o Maria, /  com desaprendre l’amor romàntic, / el parany als llavis, el plaer a la bestreta, / memòria de la nit / fum i fred / a martellades de silenci. / Més enllà del fulgor dels sòls lluents / i dels sostres engrillonats / hi ha una casa sense portes, / la cadència d’una fúlgida foguera encesa, / altres veus, altres amors, / al cor del migdia. / Que torni a ser teva, / la paraula restituïda, la proscrita. / El teu príncep blau, des d’ara, / ets tu.

Traductora

Aymara González Montoto (Llanes, 1994) ye traductora, intérprete y filóloga romanista pola Universidá de Salamanca. Siempre guetó aplicar la so formación a la situación del asturianu, y poro, decidió especializase en llingües minorizaes. Por mor d’ello, tien collaborao con instituciones catalanes como’l Departament de Cultura de la Generalitat, el CIEMEN y l’Institut Ramon Llull tanto en formaciones como n’eventos de calter internacional.

Anguaño collabora coles revistes La Sidra y SALÚdable y tien una cuenta d’Instagram (lardellibros) onde fala de lliteratura y escritura n’asturianu. Ta trabayando na torna de dellos clásicos al asturianu que, pa bien ser, saldrán l’añu que vien.