Entamu Formientu dixital Narrativa «8:43», d’Inaciu Galán

«8:43», d’Inaciu Galán

1269

1er Premiu nel VIII Concursu de microrrellatos “L’horru del Carbayedo” de l’Asociación de vecinos L’Horru del Carbayedo d’Avilés.

 

El reló enllenaba la casa con aquel ruxerrux insoportable del segunderu. 23:32. Sacó un platu de la ñevera y sentóse na mesa cola televisión apagada, cola radio apagada, col ánimu apagáu. Malapenes foi quien a llevar nada a la boca. 00:04 Dempués desvitióse y fizo por dormir embaxo’l cobertor. 00:35. Quitó’l cobertor, sacó la sábana, dio vueltes y vueltes, y nun yera quien a zarrar siquiera los güeyos. Volvió a mirar el reló, 02:10, col so cafiante segunderu siempres presente.

 

A les 8:40 espertó nerviosu. Y otra vegada’l segunderu. La primer nueche de los últimos cuarenta y ocho años que nun dormía con ella y yá sabía’l desenllaz qu’esperaba nel hospital, yá sabía la llamada que diba recibir. Pero nun sabía cuándo.

 

Entós pensó nel reló. Mirólu y vio la hora. 8:43. ¿A qué-y recordaben aquellos númberos? Dába-y vueltes y entós, cola hora tovía nel reló, sonó’l teléfonu, frayando’l silenciu como un hachu remanáu con violencia. Averóse al aparatu y retrasó lo inevitable, hasta que tuvo les fuercies suficientes pa sentir lo que yá sabía que-y diben dicir.

 

Garró fuerte’l teléfonu, sentóse nel sofá y lloró, a sabiendes de que yá nada volvería a facelu feliz, salvo l’aliviu de morrer. Entós volvió al reló, y paeció-y que yá nun sonaba’l segunderu, paecía paráu naquella hora, 8:43.

 

Volvió a ver daqué que-y yera familiar naquellos númberos. Entós recordó y hebo una pequeña amuesa d’allegría na so cara. 8:43, 8 del 43, ¡agostu de 1943! Aquel foi’l mes nel que la conoció, aquel foi’l primer mes de cuarenta y ocho años xuntos. Aquella foi la despidida que-y quixo ufrir al so home.