Por ti, muyer de los pueblos
que te llevantes al alba
col primer cantar del gallu
y garres madraña y saya
pa entamar con toles xeres:
Trepes y trepes per casa
fregues, llimpies, barres, llaves…
y el cocíu nunca falta.
La rayada’l sol da fuerte,
resuelles cola gadaña,
desbrozando señardaes,
de trabayar yá tas farta…
y nun pares un migayu,
duelte’l cuerpu, duelte l’alma
¡quién de ti s’escaeciera!
¡quién nun t’echare en falta!
Ai del día que nun teas,
yá naide como tu habrá,
que fuisti la pegollera
d’esta tierra que trabaya
por llabrase a fesoriazos
un futuru que mos valga…