Poesía
Música l’alma, texida con pallabres
chispa de vida, lluz de conocencia,
que s’esparde, manso, per tolos requexos.
Música inmortal que camina y esnala
pela nuesa tierra y per tolos cielos.
Cáncienla los fugaos, los presos,
y tolos migrantes que nun tienen techu,
pípienla llorando. Llárimes que caen
tan dientro’l coral, que conmueven l’alma
de los ánxeles de Rilke, zarrada na ñatura.
Fáenla zapicar. Música qu’apara
aquel caleyeru que ve la cigüeña
y el so esnalu rasante, ensin llende dala
que-y zarre’l pasu, camina llixera
sobro’l teyáu que-y fai de ñal.
Y elli nun pue esnalar. Poesía. Música
del alma, texida con pallabres.
Rosa Fabregat
Poesia
Música de l’ànima, teixida amb paraules
espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.
La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima
dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera
que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.
Rosa Fabregat
Aymara González Montoto (Llanes, 1994) ye traductora, intérprete y filóloga romanista pola Universidá de Salamanca. Siempre buscó aplicar la so formación a la situación del asturianu y, poro, decidió especializase en llingües minorizaes. Por mor d’ello, tien collaborao con instituciones catalanes como’l Departament de Cultura de la Generalitat, el CIEMEN y el Institut Ramon Llull tanto en formaciones como n’eventos de calter internacional.
Anguaño collabora coles revistes La Sidra y SALÚdable y xestiona la cuenta de bookstagram @llardellibros na llingua llariega. Ta trabayando na torna de dellos clásicos al asturianu que, pa bien ser, saldrán l’añu que vien.
